dimecres, 23 de març del 2011

Novetats parvulari

Per Montserrat Parisi.

Aquest curs 2010-2011 s’ha instal·lat una pantalla interactiva digital a una de les classes de P5 per a us de tots els cursos de parvulari. La finalitat és habituar als més menuts a treballar amb aquesta nova tecnologia, i amb la intenció d’anar ampliant aquesta iniciativa a la resta de les classes de parvulari.

Marga Martínez també ha destacat per aquest any, un major reciclatge del material fungible.

Novetats biblioteca

Per Montserrat Parisi.

El passat 4 d’octubre es va posar en marxa la iniciativa “Punt d’Intercanvi” basat en la idea “Bookcrossing”. La bibliotecària va informar aula per aula de la creació d’aquest espai a tots els alumnes. Es tracta de donacions per part de les famílies de l’escola, amb la finalitat d’intercanviar material de lectura gratuïtament. Tots els documents donats han de ser adequats a les edats dels nostres alumnes, estar en bon estat i amb continguts actualitzats.

És una activitat oberta a tothom i animem a totes les famílies a que segueixin participant.

Novetats a Primària

Per Mònica Santamaria.

Curs rere curs, a Primària anem introduint activitats noves o acabem de definir propostes engegades en cursos anteriors.

Aquest curs, com a prova pilot, els nens i les nenes de 2n fan una de les sessions d’Educació Física en anglès. A 3r també es fa una de les sessions de música en aquesta llengua.

Tal com ja venim fent des de fa temps, tots els alumnes de Cicle Mitjà participen en el taller d’expressió. Ara bé, aquest curs, per dur a terme aquesta activitat comptem amb la col·laboració de l’ Ignasi Roda, expert en l’art del teatre i bon coneixedor de Joan Maragall, personatge de l’any que serà el fil conductor del treball realitzat en aquest taller.

L’ordinador d’aula i el canó per projectar han arribat a 5è. Aquest recurs permet fer cerques a l’aula i un treball més competencial. A més, a tots els cicles s’estan plantejant projectes per abordar des de les TAC. A mesura que el nostre treball vagi avançant, us anirem informant. També a través de la plataforma anireu tenint notícies de tot el que fem.

Aquest segon trimestre hem iniciat la coral. Tots els alumnes que gaudeixen cantant tenen una trobada setmanal per conèixer i aprendre noves cançons. Quan estiguin preparats, us oferiran un concert.

Projecte 1x1 a l’escola

Per Àlex Roig.

La implantació del projecte 1x1 a l’escola Thau de Sant Cugat ha estat, en termes generals, bo tenint en compte les experiències i comentaris que ens arribaven d’altres centres educatius.

La posada en marxa del projecte ha implicat un esforç general de l’escola a tots nivells, començant per l’actualització de les infraestructures (electrificació i dotació de pantalles digitals a les aules, instal·lació d’una nova xarxa d’Internet exclusiva per alumnes amb accés wifi, etc...), continuant per la formació intensiva del professorat i acabant per la configuració de tots els materials digitals que necessiten els alumnes.

En general el funcionament de les infraestructures és bo i no ens dóna problemes. Les sorpreses que hem tingut han estat per causes alienes a l’escola, com ara la compra i incorporació dels llibres digitals a la plataforma interactiva o la recepció de dos models diferents d’ordinador sense previ avís.

Els alumnes estan contents amb la nova eina i el rendiment que se’n pot treure comença ara a donar els primers fruits. Hem descobert que malgrat que els anomenem generació digital, els nois i nois d’aquesta edat tenen un nivell d’ús de l’ordinador molt restringit i això comporta una alentiment del ritme de classe. Això ho hem anat superant a força de pràctica i pedagogia i ara els alumnes són més autònoms.

Nosaltres creiem en el projecte i els professors cada cop tenen més material digital, però també sabem que això és un projecte de rendiment a llarg termini. Els professors ens hem de reciclar i hem de fer pedagogia perquè els alumnes vegin l’ordinador com una eina de treball i no una joguina o un passatemps. Des de casa també és molt important que es doni aquest missatge als alumnes, que sovint no tenen clara la línea entre el moment d’estudi i el d’oci.

L’escola continuarà en el projecte malgrat les últimes declaracions polítiques. Com dèiem, creiem que incorporar aquesta eina en l’aprenentatge és una bona opció pedagògica i per aquest motiu les escoles Thau van decidir fer aquest pas endavant.

La importància del paper dels delegats i delegades

Per Joana Barbany.

Ja fa cosa de 5 anys que des de l’AMPA es va començar a pensar en la necessitat de tenir una figura que fes de vehiculadora de les informacions entre pares i mares, AMPA i Direcció i que fos més propera a les necessitats i peculiaritats de cada grup classe.

Per aquest motiu el curs 2007 – 2008 es va crear la figura de DELEGAT (encara que seria millor parlar de “delegades” ja que les dones en representen més del 90%).

El delegat o delegada ha de fer de pont entre les famílies dels diferents cursos i l’AMPA, és a dir, n’ha de vehicular les iniciatives, transmetre i fer circular les informacions i ser el referent per tots els pares i mares. Això no treu que en casos puntuals qualsevol persona que ho vulgui pugui venir a les assemblees de l’AMPA o es pugui entrevistar amb la direcció del Centre. De la mateixa manera, les informacions o decisions que es prenen per part de la Direcció del Centre es comuniquen a l’AMPA, que a la seva vegada ho transmet als diferents delegats i delegades que cal que ho facin arribar a tots els pares i mares de les classes respectives.

Des que es va crear la figura de Delegat, una quarantena de pares i mares han assumit aquest paper… Entenem que el paper “frontissa” que juga és bàsic i molt important, i per això us animem a tots a provar-ho ni que sigui una sola vegada al llarg de l’escolarització dels vostres fills i filles.

El DENIP

Per Montse Gavaldà.

És el Dia escolar de la No Violència i la Pau. Es celebra cada 30 de Gener (o en dies propers a la data), dia de l’aniversari de l’assassinat de Gandhi.

Aquest dia es posen en pràctica diferents iniciatives i arguments amb un objectiu comú i amb la participació voluntària de totes les escoles del món. L'objectiu és el de fomentar l’educació en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte pels drets humans, la no violència i la pau. Amb la participació de tots els alumnes com del personal docent i no docent.

Va estar una iniciativa del poeta, educador i pacifista mallorquí Lorenzo Vidal Vidal instaurada i difosa des de l'any 1964.
La nostra escola n'ha fet d'aquest dia un dia molt especial per a tothom, organitzant activitats i espais de reflexió segons les diferents etapes educatives, amb la idea de transmetre que cadascun de nosaltres podem contribuir en els valors de pau i solidaritat, però que units podem, fins i tot, arribar més lluny. Així com el missatge d’aplicar-ho a la nostre vida quotidiana: l'ajut al company, el respecte per la diferència, l'escolta de la necessitat...........
Enguany s'ha celebrat el divendres 28 de gener i s'han realitzat les següents activitats:
- Cicle inicial: A partir de contes i d’una pel·lícula han reflexionat sobre el que és la pau i com podem fer un món millor. Després han cantat tots plegats una cançó.
- Cicle mitjà: Han conegut el personatge de la Mare Teresa de Calcuta, han treballat a partir d’una cançó i una pel·lícula el que farien si fossin presidents i com aconseguir un món millor.
- Cicle superior: Han treballat què és el DENIP i els seu significat així com el personatge de Gandhi; també a partir d’un audiovisual han reflexionat com fer front als conflictes sense violència. Han elaborat uns adhesius amb el logotip de DENIP per a repartir entre tot el personal de l'escola.

Tots els alumnes han realitzat un fris de les seves mans on cadascun ha necessitat del company per a dibuixar-les.
Han fet una trobada en el poliesportiu per a explicar les activitats i els propòsits que cada nivell ha fet per a contribuir a assolir la Pau.

El missatge és clar: LA PAU, LA NO VIOLÈNCIA ÉS COSA DE TOTS.
El més important seria que aquesta "celebració" no quedés en un dia a l’any sinó que cada dia ens poguéssim recordar "un mica" del DENIP i ser capaços de fer que tots els propòsits que s'han treballat estiguin presents en el nostre dia a dia.

Grup coral d’alumnes de primària

Enguany l’escola ha engegat una nova iniciativa, la creació d’una Coral d’alumnes de Primària.

És una activitat voluntària i sense cap mena de cost pels pares, que es realitzarà durant l’estona de lleure del migdia d’una durada de 45 minuts un dia a la setmana. La coordinadora és l’Anna Sarroca mestra de música de l’escola, i donat el gran número d’inscripcions d’alumnes ha calgut demanar la col·laboració de l’Aina, mestra de Secundària.

A hores d’ara hi ha inscrits 100 alumnes de primària, tot i que pot ser que hi hagi algunes baixes a última hora, com és habitual quan s’inicia una nova activitat.

Des de l’escola es demana als alumnes responsabilitat, constància i esforç que és el que cal pel bon desenvolupament de qualsevol activitat que es vulgui portar a terme.

Esperem amb il·lusió el primer concert dels alumnes de la Coral del THAU Sant Cugat!

Yes, we can

Per Marta Riera.

Hem lluitat molt per a què els nostres fills tinguin un bon nivell d’anglès des de l’escola, ja que sabem la importància que tenen els idiomes al món laboral actual. Aquest any sembla ser que l’escola ens ha escoltat i ho demostra amb fets:

Aquest curs s’ha iniciat una prova pilot en què els alumnes de 2n i 3r de Primària cursen una hora de les assignatures d’Educació Física (2n) i Música (3r) en anglès.

A l’assignatura d’Educació Física, impartida per l’Amaya, es treballa amb consignes en anglès i respostes físiques per part dels alumnes.

A l’assignatura de Música, impartida per l’Anna, a partir d’audicions es treballa el vocabulari relacionat (instruments, sons, etc.).

Encara és d’hora per poder fer una valoració global d’aquesta prova pilot, però es pot dir que els alumnes segueixen aquestes assignatures amb entusiasme.

Aquest és un primer pas que fa l’escola per a demostrar la seva voluntat de millorar el coneixement d’anglès dels alumnes i així evitar que les famílies hagin de buscar reforç fora de l’escola. Per això, el proper curs està previst que s’ofereixin classes d’anglès extraescolars coordinades pel CIC.

Des de l’AMPA aplaudim aquesta iniciativa i animem a l’escola a continuar amb aquesta línia d’actuació.

dijous, 30 de setembre del 2010

Alicia Banderas: "L'administració s'hauria de de fer càrrec d'escoles per a pares

Us copiem una entrevista la psicòloga Alicia Banderas publicada a La Vanguardia que pot ser del vostre interès


En los últimos años estamos asistiendo a un aumento de episodios violentos protagonizados por menores; imágenes de niños que agreden a sus compañeros y que, después de grabarlo con sus teléfonos móviles, cuelgan los vídeos en Internet, adolescentes acosadores, que son capaces de pegar a sus propios familiares… Estas situaciones abren el debate de si los padres y las madres de hoy en día están capacitados para educar bien a sus hijos.

Alicia Banderas, especialista en psicología clínica, educativa y sexológica, que desde hace tres años copresenta y colabora en el programa de televisión "Escuela de padres… en apuros" (La 2 de TVE), parece tener la respuesta. Basándose en su experiencia, Banderas analiza en el libro Pequeños Tiranos qué está fallando para acabar con las conductas dictatoriales de los hijos y contribuir a poner paz en los hogares de muchas familias.

- ¿Por qué proliferan tantos libros, revistas y programas de televisión que intentan aconsejar a los padres de cómo educar a sus hijos?
- Las pautas que siguieron nuestros progenitores para educarnos ya no valen en la sociedad actual. Antes sólo bastaba con alimentar bien a un niño y darle estudios para hacer de él una persona de provecho. Hoy tener una carrera y dominar diferentes idiomas ya no garantiza nada. La educación tiene que ser más emocional y social.

- Los padres necesitan nuevas herramientas.
- Exacto. Hemos pasado de un sentido autoritario en la vida, en que el empleado estaba supeditado al jefe, la mujer al hombre, los hijos a los padres, a igualar este tipo de relaciones. Un cambio social que no se ha sabido manejar debido a que se ha producido en un corto periodo de tiempo. Los padres tampoco aprendieron en su momento a controlar la ira; a las mujeres se les reprimía, a los hombres se les dejaba que manifestaran toda su agresividad.

- …
- Actualmente, los padres quieren que sus hijos sean "superniños" como consecuencia del mayor nivel de autoexigencia y competitividad en la sociedad, por lo que suelen comprar libros que les dan consejos para potenciar la capacidad intelectual y creativa, en vez de dejarles seguir su rumbo.

- Pero, sin embargo, les cuesta más ejercer la autoridad.
- Hay varias razones para entenderlo. Una de ellas es que se sienten culpables porque no pueden pasar todo el tiempo que quieren con sus hijos, dada la dificultad de compaginar vida laboral con familiar. Cuando llegan a casa después de una larga jornada laboral, evitan al máximo el conflicto – no reprenden ni castigan a sus hijos si se portan mal- , y les consienten todo. Otra razón es la comodidad que sienten al no discutir ni esforzarse demasiado en la educación de sus niños. El tercer motivo de esta falta de autoridad también guarda relación con la vergüenza. Saben que un "no" en el parque aumentará el nivel de agresividad del niño y eso causará una situación embarazosa delante de otras personas.

- ¿En qué se caracterizan principalmente los niños tiranos?
- Sienten una gran incapacidad para comprender los sentimientos de los demás, son insensibles ante el dolor que causan, no sienten pena ni compasión. Otra característica es que se suelen posicionar del lado del dedo acusador, es decir, la culpa es siempre de los demás, nunca la asumen como propia. Suelen decir cosas como "yo empujé a mi padre porque no me dejó irme a una fiesta".

- …
- Utilizan la manipulación, el poder y el desafío como fuente de reconocimiento personal. Normalmente, los niños cuando son pequeños intentan ganarse el amor de sus padres, por ejemplo, ayudándoles a recoger la mesa, pero el que es tirano utiliza el poder y el sometimiento de los demás para conseguirlo.

- ¿Cómo llega un niño a convertirse en tirano?
- Hay una parte genética y temperamental, pero eso no quiere decir que a través de una buena educación no se pueda desarrollar la empatía. Pero cuando nace un niño difícil, los padres no siempre son capaces de mostrar el tesón y la fuerza necesarios para educarle. Y, entonces, abandonan esa responsabilidad y les dejan hacer lo que quieren. Es un cóctel explosivo.

- ¿Un niño tirano podría convertirse en psicópata?
- No quiero decir que todos se puedan convertir en psicópatas porque hay que consiguen adaptarse al entorno, tal como vemos en las empresas, donde hay depredadores, o en las relaciones destructivas de pareja. Pero sí que es cierto que se ha detectado un cierto grado de psicopatía juvenil en la sociedad, en que hay adolescentes que pueden llegar a humillar, veja, colgar fotos íntimas de amigos en Internet, pegar a los padres o, incluso, asesinar.

- ¿Cómo se puede diferenciar la tiranía de la rebeldía adolescente?
- El rebelde puede incumplir y saltarse las normas, puede decirle a su progenitor "te odio, déjame en paz", pero un tirano nunca va a pedir un "perdón" de manera sincera, jamás va a asumir la culpabilidad de sus acciones y, a veces, puede llegar a llamar "gilipollas", "puta" o "zorra" a su madre, con total impunidad.

- ¿La rebeldía adolescente es una etapa natural?
- Es buena, siempre y cuando esté bien canalizada. Durante este periodo el niño aprende a defender sus derechos y a poner límites. Si no fuera así, de adulto sería demasiado sumiso, lo cual sería malo para sus relaciones sociales. En definitiva, la rebeldía es el ensayo para la vida adulta.

- ¿Cómo detectar de manera precoz los síntomas de conductas tiranas en los niños?
- Los niños de tres o cinco años, normalmente, suelen hacer cosas para ganarse el amor de sus padres, pero el niño tirano muestra actitudes destructivas que no van acorde con su edad – destrozan objetos, muerden, pegan, mienten con facilidad… Su comportamiento es muy vengativo, no tienen lágrimas de vergüenza cuando hacen algo mal ni amigos de verdad.

- …
- Pero, sobre todo, son muy impulsivos, sienten una gran ansia por conseguir lo que quieren sin anticipar las consecuencias; pueden tener rabietas desproporcionadas con el objetivo que persiguen.

- ¿Y cómo pueden acabar los padres con la tiranía?
- El problema es que no sienten miedo ante los castigos, por lo que éstos no suelen surtir efecto.

- Y, entonces, ¿cómo remediarlo?
- Reforzando los comportamientos positivos del niño. A veces los padres tienden a etiquetar a sus hijos – "este niño es malo, vago…"- , cuando en realidad tienen que elogiar las buenas acciones para que se sientan válidos y queridos. Aparte de esto, es importante reforzar la empatía, enseñarles a que pidan perdón cuando hacen daño a alguien y que corrijan sus errores pagando, por ejemplo, la libreta de un compañero que han roto con su propia paga. También hay que decirles a veces que "no", porque el niño tiene que aprender a saber llevar su frustración.

- Pero también es importante que sepan canalizar su ira.
- Hay que enseñarles que tienen que expresarla haciendo el menor daño posible a los demás y a ellos mismos, saber expresar la causa de ese sentimiento de una manera verbal y sin insultos. Tienen que intentar sacarlo, dedicarle unos segundos a ese sentimiento, porque si se queda dentro, la emoción de la ira es una de las más tóxicas y venenosas.

- ¿Los padres deberían de estar más formados sobre cómo educar a un niño antes de tenerlo?
- Hay mucha teoría, pero lo difícil es ponerla en práctica. Creo que sería bueno que la administración se hiciera cargo de escuelas para padres, algo que es fundamental y muy útil hoy en día.

- ¿Cuáles serían las lecciones básicas de esa escuela?
- Ser capaces de conseguir que sus hijos tengan autocontrol, autodisciplina, y educarlos en los valores del esfuerzo, la iniciativa y la persistencia. Esto les va a permitir que, cuando salgan al mundo, puedan enfrentarse a él de una manera muy fructífera y con inteligencia emocional.


enllaç a La Vanguardia

dimarts, 22 de juny del 2010

Bones vacances!!

Avui dia 22 de juny de 2010, últim dia del curs.

La festa de fi de curs ha estat molt lluïda gràcies a l'esforç dels nostres fills i mestres. Gràcies!
L'AMPA, en nom dels pares i mares de l'escola, s'acomiada de la Teresa Triadú amb un a reveure i un discurs d'agraïment.

Desde l'AMPA desitgem a tots els pares bona revetlla i bones vacances!
Fins el curs vinent!

dimarts, 1 de juny del 2010

Reflexió sobre la reducció del concert escolar

Volem compartir amb vosaltres la reflexió que fa Carles Armengol, President de la CCPACC (Federació de Pares d'Escola Cristiana) en el seu blog:

"Vent de cara"


" Odio la demagògia i no voldria permetre-me’n ni una mica, tot i reconèixer que el lector ocasional que vagi a parar a aquestes línies, sense conèixer a fons la realitat de l’escola concertada, el pot vèncer la incredulitat.

La Consellera Serna –a qui ja coneixem pel trist desenvolupament del cas de les llars infantils que rebien suport del seu departament-, dimarts va oficiar de portaveu del govern català i algun mitjà va recollir que, entre les coses que va dir, va puntualitzat que el govern no té capacitat de tocar els convenis col·lectius del sector privat, és a dir que el govern no pot abaixar els sous als centres concertats, però si pot retallar els concerts i aquesta era la intenció del govern Montilla .

A l’ensenyament concertat, aquesta afirmació no pot sonar sinó com una declaració de guerra o, mes directament, una proposta d’extermini. Si les despeses de personal de les escoles pot arribar en molts casos a un 90%, si el mòdul de concert és reconegudament insuficient i si legalment –per legislació orgànica- està prohibit cobrar res per als ensenyaments declarats gratuïts i que són objecte de concert –s’exclou tota forma de copagament-... com es pretenen retallar concerts i no tocar els sous?

A més, tal com deia en l’anterior anotació d’aquests blog, quina legitimitat pot tenir voler retallar un concert que, contravenint la Constitució, l’Estatut, la legislació orgànica i la flamant llei d’educació de Catalunya, és insuficient i és menor a un terç del cost real que té un alumne a l’ensenyament públic d’aquest país? Quina justícia? Quina equitat?

Sabem que hi ha escoles, amb un elevat suport de famílies amb alt poder adquisitiu, que podrien aguantar-ho, però moltes –segurament la majoria- no. Aquesta és la dada que sistemàticament es vol oblidar.

Certament si les paraules de Serna són una veritable declaració d’intencions, s’ha endegat una guerra oberta del govern contra el sector. Si des del col·lectiu de l’escola concertada, una vegada més, vinclem l’esquena i abaixem el cap, potser moltes escoles ja mai més es tornaran a posar dretes"