Us adjuntem un article força interessant sobre l'educació i l'esport.
La actitud agresiva de los padres en el deporte amenaza los grandes valores del juego y perjudica a
divendres, 18 de febrer del 2011
dijous, 30 de setembre del 2010
Alicia Banderas: "L'administració s'hauria de de fer càrrec d'escoles per a pares
Us copiem una entrevista la psicòloga Alicia Banderas publicada a La Vanguardia que pot ser del vostre interès
En los últimos años estamos asistiendo a un aumento de episodios violentos protagonizados por menores; imágenes de niños que agreden a sus compañeros y que, después de grabarlo con sus teléfonos móviles, cuelgan los vídeos en Internet, adolescentes acosadores, que son capaces de pegar a sus propios familiares… Estas situaciones abren el debate de si los padres y las madres de hoy en día están capacitados para educar bien a sus hijos.
Alicia Banderas, especialista en psicología clínica, educativa y sexológica, que desde hace tres años copresenta y colabora en el programa de televisión "Escuela de padres… en apuros" (La 2 de TVE), parece tener la respuesta. Basándose en su experiencia, Banderas analiza en el libro Pequeños Tiranos qué está fallando para acabar con las conductas dictatoriales de los hijos y contribuir a poner paz en los hogares de muchas familias.
- ¿Por qué proliferan tantos libros, revistas y programas de televisión que intentan aconsejar a los padres de cómo educar a sus hijos?
- Las pautas que siguieron nuestros progenitores para educarnos ya no valen en la sociedad actual. Antes sólo bastaba con alimentar bien a un niño y darle estudios para hacer de él una persona de provecho. Hoy tener una carrera y dominar diferentes idiomas ya no garantiza nada. La educación tiene que ser más emocional y social.
- Los padres necesitan nuevas herramientas.
- Exacto. Hemos pasado de un sentido autoritario en la vida, en que el empleado estaba supeditado al jefe, la mujer al hombre, los hijos a los padres, a igualar este tipo de relaciones. Un cambio social que no se ha sabido manejar debido a que se ha producido en un corto periodo de tiempo. Los padres tampoco aprendieron en su momento a controlar la ira; a las mujeres se les reprimía, a los hombres se les dejaba que manifestaran toda su agresividad.
- …
- Actualmente, los padres quieren que sus hijos sean "superniños" como consecuencia del mayor nivel de autoexigencia y competitividad en la sociedad, por lo que suelen comprar libros que les dan consejos para potenciar la capacidad intelectual y creativa, en vez de dejarles seguir su rumbo.
- Pero, sin embargo, les cuesta más ejercer la autoridad.
- Hay varias razones para entenderlo. Una de ellas es que se sienten culpables porque no pueden pasar todo el tiempo que quieren con sus hijos, dada la dificultad de compaginar vida laboral con familiar. Cuando llegan a casa después de una larga jornada laboral, evitan al máximo el conflicto – no reprenden ni castigan a sus hijos si se portan mal- , y les consienten todo. Otra razón es la comodidad que sienten al no discutir ni esforzarse demasiado en la educación de sus niños. El tercer motivo de esta falta de autoridad también guarda relación con la vergüenza. Saben que un "no" en el parque aumentará el nivel de agresividad del niño y eso causará una situación embarazosa delante de otras personas.
- ¿En qué se caracterizan principalmente los niños tiranos?
- Sienten una gran incapacidad para comprender los sentimientos de los demás, son insensibles ante el dolor que causan, no sienten pena ni compasión. Otra característica es que se suelen posicionar del lado del dedo acusador, es decir, la culpa es siempre de los demás, nunca la asumen como propia. Suelen decir cosas como "yo empujé a mi padre porque no me dejó irme a una fiesta".
- …
- Utilizan la manipulación, el poder y el desafío como fuente de reconocimiento personal. Normalmente, los niños cuando son pequeños intentan ganarse el amor de sus padres, por ejemplo, ayudándoles a recoger la mesa, pero el que es tirano utiliza el poder y el sometimiento de los demás para conseguirlo.
- ¿Cómo llega un niño a convertirse en tirano?
- Hay una parte genética y temperamental, pero eso no quiere decir que a través de una buena educación no se pueda desarrollar la empatía. Pero cuando nace un niño difícil, los padres no siempre son capaces de mostrar el tesón y la fuerza necesarios para educarle. Y, entonces, abandonan esa responsabilidad y les dejan hacer lo que quieren. Es un cóctel explosivo.
- ¿Un niño tirano podría convertirse en psicópata?
- No quiero decir que todos se puedan convertir en psicópatas porque hay que consiguen adaptarse al entorno, tal como vemos en las empresas, donde hay depredadores, o en las relaciones destructivas de pareja. Pero sí que es cierto que se ha detectado un cierto grado de psicopatía juvenil en la sociedad, en que hay adolescentes que pueden llegar a humillar, veja, colgar fotos íntimas de amigos en Internet, pegar a los padres o, incluso, asesinar.
- ¿Cómo se puede diferenciar la tiranía de la rebeldía adolescente?
- El rebelde puede incumplir y saltarse las normas, puede decirle a su progenitor "te odio, déjame en paz", pero un tirano nunca va a pedir un "perdón" de manera sincera, jamás va a asumir la culpabilidad de sus acciones y, a veces, puede llegar a llamar "gilipollas", "puta" o "zorra" a su madre, con total impunidad.
- ¿La rebeldía adolescente es una etapa natural?
- Es buena, siempre y cuando esté bien canalizada. Durante este periodo el niño aprende a defender sus derechos y a poner límites. Si no fuera así, de adulto sería demasiado sumiso, lo cual sería malo para sus relaciones sociales. En definitiva, la rebeldía es el ensayo para la vida adulta.
- ¿Cómo detectar de manera precoz los síntomas de conductas tiranas en los niños?
- Los niños de tres o cinco años, normalmente, suelen hacer cosas para ganarse el amor de sus padres, pero el niño tirano muestra actitudes destructivas que no van acorde con su edad – destrozan objetos, muerden, pegan, mienten con facilidad… Su comportamiento es muy vengativo, no tienen lágrimas de vergüenza cuando hacen algo mal ni amigos de verdad.
- …
- Pero, sobre todo, son muy impulsivos, sienten una gran ansia por conseguir lo que quieren sin anticipar las consecuencias; pueden tener rabietas desproporcionadas con el objetivo que persiguen.
- ¿Y cómo pueden acabar los padres con la tiranía?
- El problema es que no sienten miedo ante los castigos, por lo que éstos no suelen surtir efecto.
- Y, entonces, ¿cómo remediarlo?
- Reforzando los comportamientos positivos del niño. A veces los padres tienden a etiquetar a sus hijos – "este niño es malo, vago…"- , cuando en realidad tienen que elogiar las buenas acciones para que se sientan válidos y queridos. Aparte de esto, es importante reforzar la empatía, enseñarles a que pidan perdón cuando hacen daño a alguien y que corrijan sus errores pagando, por ejemplo, la libreta de un compañero que han roto con su propia paga. También hay que decirles a veces que "no", porque el niño tiene que aprender a saber llevar su frustración.
- Pero también es importante que sepan canalizar su ira.
- Hay que enseñarles que tienen que expresarla haciendo el menor daño posible a los demás y a ellos mismos, saber expresar la causa de ese sentimiento de una manera verbal y sin insultos. Tienen que intentar sacarlo, dedicarle unos segundos a ese sentimiento, porque si se queda dentro, la emoción de la ira es una de las más tóxicas y venenosas.
- ¿Los padres deberían de estar más formados sobre cómo educar a un niño antes de tenerlo?
- Hay mucha teoría, pero lo difícil es ponerla en práctica. Creo que sería bueno que la administración se hiciera cargo de escuelas para padres, algo que es fundamental y muy útil hoy en día.
- ¿Cuáles serían las lecciones básicas de esa escuela?
- Ser capaces de conseguir que sus hijos tengan autocontrol, autodisciplina, y educarlos en los valores del esfuerzo, la iniciativa y la persistencia. Esto les va a permitir que, cuando salgan al mundo, puedan enfrentarse a él de una manera muy fructífera y con inteligencia emocional.
enllaç a La Vanguardia
En los últimos años estamos asistiendo a un aumento de episodios violentos protagonizados por menores; imágenes de niños que agreden a sus compañeros y que, después de grabarlo con sus teléfonos móviles, cuelgan los vídeos en Internet, adolescentes acosadores, que son capaces de pegar a sus propios familiares… Estas situaciones abren el debate de si los padres y las madres de hoy en día están capacitados para educar bien a sus hijos.
Alicia Banderas, especialista en psicología clínica, educativa y sexológica, que desde hace tres años copresenta y colabora en el programa de televisión "Escuela de padres… en apuros" (La 2 de TVE), parece tener la respuesta. Basándose en su experiencia, Banderas analiza en el libro Pequeños Tiranos qué está fallando para acabar con las conductas dictatoriales de los hijos y contribuir a poner paz en los hogares de muchas familias.
- ¿Por qué proliferan tantos libros, revistas y programas de televisión que intentan aconsejar a los padres de cómo educar a sus hijos?
- Las pautas que siguieron nuestros progenitores para educarnos ya no valen en la sociedad actual. Antes sólo bastaba con alimentar bien a un niño y darle estudios para hacer de él una persona de provecho. Hoy tener una carrera y dominar diferentes idiomas ya no garantiza nada. La educación tiene que ser más emocional y social.
- Los padres necesitan nuevas herramientas.
- Exacto. Hemos pasado de un sentido autoritario en la vida, en que el empleado estaba supeditado al jefe, la mujer al hombre, los hijos a los padres, a igualar este tipo de relaciones. Un cambio social que no se ha sabido manejar debido a que se ha producido en un corto periodo de tiempo. Los padres tampoco aprendieron en su momento a controlar la ira; a las mujeres se les reprimía, a los hombres se les dejaba que manifestaran toda su agresividad.
- …
- Actualmente, los padres quieren que sus hijos sean "superniños" como consecuencia del mayor nivel de autoexigencia y competitividad en la sociedad, por lo que suelen comprar libros que les dan consejos para potenciar la capacidad intelectual y creativa, en vez de dejarles seguir su rumbo.
- Pero, sin embargo, les cuesta más ejercer la autoridad.
- Hay varias razones para entenderlo. Una de ellas es que se sienten culpables porque no pueden pasar todo el tiempo que quieren con sus hijos, dada la dificultad de compaginar vida laboral con familiar. Cuando llegan a casa después de una larga jornada laboral, evitan al máximo el conflicto – no reprenden ni castigan a sus hijos si se portan mal- , y les consienten todo. Otra razón es la comodidad que sienten al no discutir ni esforzarse demasiado en la educación de sus niños. El tercer motivo de esta falta de autoridad también guarda relación con la vergüenza. Saben que un "no" en el parque aumentará el nivel de agresividad del niño y eso causará una situación embarazosa delante de otras personas.
- ¿En qué se caracterizan principalmente los niños tiranos?
- Sienten una gran incapacidad para comprender los sentimientos de los demás, son insensibles ante el dolor que causan, no sienten pena ni compasión. Otra característica es que se suelen posicionar del lado del dedo acusador, es decir, la culpa es siempre de los demás, nunca la asumen como propia. Suelen decir cosas como "yo empujé a mi padre porque no me dejó irme a una fiesta".
- …
- Utilizan la manipulación, el poder y el desafío como fuente de reconocimiento personal. Normalmente, los niños cuando son pequeños intentan ganarse el amor de sus padres, por ejemplo, ayudándoles a recoger la mesa, pero el que es tirano utiliza el poder y el sometimiento de los demás para conseguirlo.
- ¿Cómo llega un niño a convertirse en tirano?
- Hay una parte genética y temperamental, pero eso no quiere decir que a través de una buena educación no se pueda desarrollar la empatía. Pero cuando nace un niño difícil, los padres no siempre son capaces de mostrar el tesón y la fuerza necesarios para educarle. Y, entonces, abandonan esa responsabilidad y les dejan hacer lo que quieren. Es un cóctel explosivo.
- ¿Un niño tirano podría convertirse en psicópata?
- No quiero decir que todos se puedan convertir en psicópatas porque hay que consiguen adaptarse al entorno, tal como vemos en las empresas, donde hay depredadores, o en las relaciones destructivas de pareja. Pero sí que es cierto que se ha detectado un cierto grado de psicopatía juvenil en la sociedad, en que hay adolescentes que pueden llegar a humillar, veja, colgar fotos íntimas de amigos en Internet, pegar a los padres o, incluso, asesinar.
- ¿Cómo se puede diferenciar la tiranía de la rebeldía adolescente?
- El rebelde puede incumplir y saltarse las normas, puede decirle a su progenitor "te odio, déjame en paz", pero un tirano nunca va a pedir un "perdón" de manera sincera, jamás va a asumir la culpabilidad de sus acciones y, a veces, puede llegar a llamar "gilipollas", "puta" o "zorra" a su madre, con total impunidad.
- ¿La rebeldía adolescente es una etapa natural?
- Es buena, siempre y cuando esté bien canalizada. Durante este periodo el niño aprende a defender sus derechos y a poner límites. Si no fuera así, de adulto sería demasiado sumiso, lo cual sería malo para sus relaciones sociales. En definitiva, la rebeldía es el ensayo para la vida adulta.
- ¿Cómo detectar de manera precoz los síntomas de conductas tiranas en los niños?
- Los niños de tres o cinco años, normalmente, suelen hacer cosas para ganarse el amor de sus padres, pero el niño tirano muestra actitudes destructivas que no van acorde con su edad – destrozan objetos, muerden, pegan, mienten con facilidad… Su comportamiento es muy vengativo, no tienen lágrimas de vergüenza cuando hacen algo mal ni amigos de verdad.
- …
- Pero, sobre todo, son muy impulsivos, sienten una gran ansia por conseguir lo que quieren sin anticipar las consecuencias; pueden tener rabietas desproporcionadas con el objetivo que persiguen.
- ¿Y cómo pueden acabar los padres con la tiranía?
- El problema es que no sienten miedo ante los castigos, por lo que éstos no suelen surtir efecto.
- Y, entonces, ¿cómo remediarlo?
- Reforzando los comportamientos positivos del niño. A veces los padres tienden a etiquetar a sus hijos – "este niño es malo, vago…"- , cuando en realidad tienen que elogiar las buenas acciones para que se sientan válidos y queridos. Aparte de esto, es importante reforzar la empatía, enseñarles a que pidan perdón cuando hacen daño a alguien y que corrijan sus errores pagando, por ejemplo, la libreta de un compañero que han roto con su propia paga. También hay que decirles a veces que "no", porque el niño tiene que aprender a saber llevar su frustración.
- Pero también es importante que sepan canalizar su ira.
- Hay que enseñarles que tienen que expresarla haciendo el menor daño posible a los demás y a ellos mismos, saber expresar la causa de ese sentimiento de una manera verbal y sin insultos. Tienen que intentar sacarlo, dedicarle unos segundos a ese sentimiento, porque si se queda dentro, la emoción de la ira es una de las más tóxicas y venenosas.
- ¿Los padres deberían de estar más formados sobre cómo educar a un niño antes de tenerlo?
- Hay mucha teoría, pero lo difícil es ponerla en práctica. Creo que sería bueno que la administración se hiciera cargo de escuelas para padres, algo que es fundamental y muy útil hoy en día.
- ¿Cuáles serían las lecciones básicas de esa escuela?
- Ser capaces de conseguir que sus hijos tengan autocontrol, autodisciplina, y educarlos en los valores del esfuerzo, la iniciativa y la persistencia. Esto les va a permitir que, cuando salgan al mundo, puedan enfrentarse a él de una manera muy fructífera y con inteligencia emocional.
enllaç a La Vanguardia
dimarts, 22 de juny del 2010
Bones vacances!!
Avui dia 22 de juny de 2010, últim dia del curs.
La festa de fi de curs ha estat molt lluïda gràcies a l'esforç dels nostres fills i mestres. Gràcies!
L'AMPA, en nom dels pares i mares de l'escola, s'acomiada de la Teresa Triadú amb un a reveure i un discurs d'agraïment.
Desde l'AMPA desitgem a tots els pares bona revetlla i bones vacances!
Fins el curs vinent!
La festa de fi de curs ha estat molt lluïda gràcies a l'esforç dels nostres fills i mestres. Gràcies!
L'AMPA, en nom dels pares i mares de l'escola, s'acomiada de la Teresa Triadú amb un a reveure i un discurs d'agraïment.
Desde l'AMPA desitgem a tots els pares bona revetlla i bones vacances!
Fins el curs vinent!
dimarts, 1 de juny del 2010
Reflexió sobre la reducció del concert escolar
Volem compartir amb vosaltres la reflexió que fa Carles Armengol, President de la CCPACC (Federació de Pares d'Escola Cristiana) en el seu blog:
"Vent de cara"
" Odio la demagògia i no voldria permetre-me’n ni una mica, tot i reconèixer que el lector ocasional que vagi a parar a aquestes línies, sense conèixer a fons la realitat de l’escola concertada, el pot vèncer la incredulitat.
La Consellera Serna –a qui ja coneixem pel trist desenvolupament del cas de les llars infantils que rebien suport del seu departament-, dimarts va oficiar de portaveu del govern català i algun mitjà va recollir que, entre les coses que va dir, va puntualitzat que el govern no té capacitat de tocar els convenis col·lectius del sector privat, és a dir que el govern no pot abaixar els sous als centres concertats, però si pot retallar els concerts i aquesta era la intenció del govern Montilla .
A l’ensenyament concertat, aquesta afirmació no pot sonar sinó com una declaració de guerra o, mes directament, una proposta d’extermini. Si les despeses de personal de les escoles pot arribar en molts casos a un 90%, si el mòdul de concert és reconegudament insuficient i si legalment –per legislació orgànica- està prohibit cobrar res per als ensenyaments declarats gratuïts i que són objecte de concert –s’exclou tota forma de copagament-... com es pretenen retallar concerts i no tocar els sous?
A més, tal com deia en l’anterior anotació d’aquests blog, quina legitimitat pot tenir voler retallar un concert que, contravenint la Constitució, l’Estatut, la legislació orgànica i la flamant llei d’educació de Catalunya, és insuficient i és menor a un terç del cost real que té un alumne a l’ensenyament públic d’aquest país? Quina justícia? Quina equitat?
Sabem que hi ha escoles, amb un elevat suport de famílies amb alt poder adquisitiu, que podrien aguantar-ho, però moltes –segurament la majoria- no. Aquesta és la dada que sistemàticament es vol oblidar.
Certament si les paraules de Serna són una veritable declaració d’intencions, s’ha endegat una guerra oberta del govern contra el sector. Si des del col·lectiu de l’escola concertada, una vegada més, vinclem l’esquena i abaixem el cap, potser moltes escoles ja mai més es tornaran a posar dretes"
"Vent de cara"
" Odio la demagògia i no voldria permetre-me’n ni una mica, tot i reconèixer que el lector ocasional que vagi a parar a aquestes línies, sense conèixer a fons la realitat de l’escola concertada, el pot vèncer la incredulitat.
La Consellera Serna –a qui ja coneixem pel trist desenvolupament del cas de les llars infantils que rebien suport del seu departament-, dimarts va oficiar de portaveu del govern català i algun mitjà va recollir que, entre les coses que va dir, va puntualitzat que el govern no té capacitat de tocar els convenis col·lectius del sector privat, és a dir que el govern no pot abaixar els sous als centres concertats, però si pot retallar els concerts i aquesta era la intenció del govern Montilla .
A l’ensenyament concertat, aquesta afirmació no pot sonar sinó com una declaració de guerra o, mes directament, una proposta d’extermini. Si les despeses de personal de les escoles pot arribar en molts casos a un 90%, si el mòdul de concert és reconegudament insuficient i si legalment –per legislació orgànica- està prohibit cobrar res per als ensenyaments declarats gratuïts i que són objecte de concert –s’exclou tota forma de copagament-... com es pretenen retallar concerts i no tocar els sous?
A més, tal com deia en l’anterior anotació d’aquests blog, quina legitimitat pot tenir voler retallar un concert que, contravenint la Constitució, l’Estatut, la legislació orgànica i la flamant llei d’educació de Catalunya, és insuficient i és menor a un terç del cost real que té un alumne a l’ensenyament públic d’aquest país? Quina justícia? Quina equitat?
Sabem que hi ha escoles, amb un elevat suport de famílies amb alt poder adquisitiu, que podrien aguantar-ho, però moltes –segurament la majoria- no. Aquesta és la dada que sistemàticament es vol oblidar.
Certament si les paraules de Serna són una veritable declaració d’intencions, s’ha endegat una guerra oberta del govern contra el sector. Si des del col·lectiu de l’escola concertada, una vegada més, vinclem l’esquena i abaixem el cap, potser moltes escoles ja mai més es tornaran a posar dretes"
dijous, 20 de maig del 2010
Per l' interès dels pares i mares de l'escola....
Pel vostre possible interès us volem fer arribar una nota de premsa que el dijous 13 de maig l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va publicar:
NOTA DE PREMSA
El procés participatiu del Pla Local d’Habitatge es posa en marxa
La Casa de Cultura va acollir ahir una sessió informativa amb l’objectiu d’explicar a la ciutadania els objectius del Pla Local d’Habitatge i els canals per participar-hi
Els ciutadans poden fer les seves aportacions al Pla a través d’un qüestionari que es troba a www.consensus.cat/santcugat o al web municipal. També s’ha convocat un taller de debat i propostes ciutadanes pel dia 12 de juny, de 9:30 a 14:00 hores, a la Casa de Cultura
La tinenta d’alcalde de Territori, Mercè Conesa, que ahir va assistir a la sessió informativa, va destacar que amb la posada en marxa del procés participatiu “ens adreçarem a molts col·lectius ciutadans per tal que ens diguin quines són les necessitats que veuen en relació a l’habitatge a Sant Cugat”. Conesa va subratllar que “amb els resultats del procés participatiu s’acabarà de concloure el document del Pla Local d’Habitatge, que podria estar enllestit a finals d’aquest any”
El procés d’elaboració del Pla Local d’Habitatge avança. Ahir es va celebrar a la Casa de Cultura una sessió informativa amb l’objectiu d’explicar a la ciutadania els objectius del Pla Local d’Habitatge i els canals per participar-hi. La sessió, que va obrir la tinenta d’alcalde de Territori, Mercè Conesa, va comptar amb la presència d’una vintena de persones, i de tècnics de la Diputació de Barcelona, que donen suport a la redacció del Pla.
Els ciutadans poden fer les seves aportacions al Pla a través d’un qüestionari que es troba a www.consensus.cat/santcugat o al web municipal. El termini de recollida d’aportacions es tancarà el 30 de juny.
D’altra banda, també s’ha convocat un taller de debat i propostes ciutadanes pel dia 12 de juny, de 9:30 a 14:00 hores, a la Casa de Cultura. L’objectiu d’aquest taller és reflexionar i debatre sobre les estratègies a seguir per millorar la situació de l’habitatge a la ciutat, la promoció d’habitatge de protecció oficial, els anys d’empadronament necessaris per accedir a un habitatge o els criteris d’estalvi i eficiència energètica, entre d’altres temes. Per participar a aquests taller cal inscriure’s trucant al 010 o enviant un correu electrònic a participacio@santcugat.cat . El termini d’inscripció es tancarà el 10 de juny.
La tinenta d’alcalde de Territori, Mercè Conesa, va destacar que amb la posada en marxa del procés participatiu “ens adreçarem a molts col·lectius ciutadans per tal que ens diguin quines són les necessitats que veuen en relació a l’habitatge a Sant Cugat” . Conesa va subratllar que “amb els resultats del procés participatiu s’acabarà de concloure el document del Pla Local d’Habitatge, que podria estar enllestit a finals d’aquest any” .
En aquests moments s’està acabant de definir la diagnosi prèvia sobre l’estat de l’habitatge a Sant Cugat. D’altra banda, cal recordar que la Comissió del Pla Local d’Habitatge es va constituir el mes d’abril amb l’objectiu de fer el seguiment del procés d’elaboració d’aquest Pla.
NOTA DE PREMSA
El procés participatiu del Pla Local d’Habitatge es posa en marxa
La Casa de Cultura va acollir ahir una sessió informativa amb l’objectiu d’explicar a la ciutadania els objectius del Pla Local d’Habitatge i els canals per participar-hi
Els ciutadans poden fer les seves aportacions al Pla a través d’un qüestionari que es troba a www.consensus.cat/santcugat o al web municipal. També s’ha convocat un taller de debat i propostes ciutadanes pel dia 12 de juny, de 9:30 a 14:00 hores, a la Casa de Cultura
La tinenta d’alcalde de Territori, Mercè Conesa, que ahir va assistir a la sessió informativa, va destacar que amb la posada en marxa del procés participatiu “ens adreçarem a molts col·lectius ciutadans per tal que ens diguin quines són les necessitats que veuen en relació a l’habitatge a Sant Cugat”. Conesa va subratllar que “amb els resultats del procés participatiu s’acabarà de concloure el document del Pla Local d’Habitatge, que podria estar enllestit a finals d’aquest any”
El procés d’elaboració del Pla Local d’Habitatge avança. Ahir es va celebrar a la Casa de Cultura una sessió informativa amb l’objectiu d’explicar a la ciutadania els objectius del Pla Local d’Habitatge i els canals per participar-hi. La sessió, que va obrir la tinenta d’alcalde de Territori, Mercè Conesa, va comptar amb la presència d’una vintena de persones, i de tècnics de la Diputació de Barcelona, que donen suport a la redacció del Pla.
Els ciutadans poden fer les seves aportacions al Pla a través d’un qüestionari que es troba a www.consensus.cat/santcugat o al web municipal. El termini de recollida d’aportacions es tancarà el 30 de juny.
D’altra banda, també s’ha convocat un taller de debat i propostes ciutadanes pel dia 12 de juny, de 9:30 a 14:00 hores, a la Casa de Cultura. L’objectiu d’aquest taller és reflexionar i debatre sobre les estratègies a seguir per millorar la situació de l’habitatge a la ciutat, la promoció d’habitatge de protecció oficial, els anys d’empadronament necessaris per accedir a un habitatge o els criteris d’estalvi i eficiència energètica, entre d’altres temes. Per participar a aquests taller cal inscriure’s trucant al 010 o enviant un correu electrònic a participacio@santcugat.cat . El termini d’inscripció es tancarà el 10 de juny.
La tinenta d’alcalde de Territori, Mercè Conesa, va destacar que amb la posada en marxa del procés participatiu “ens adreçarem a molts col·lectius ciutadans per tal que ens diguin quines són les necessitats que veuen en relació a l’habitatge a Sant Cugat” . Conesa va subratllar que “amb els resultats del procés participatiu s’acabarà de concloure el document del Pla Local d’Habitatge, que podria estar enllestit a finals d’aquest any” .
En aquests moments s’està acabant de definir la diagnosi prèvia sobre l’estat de l’habitatge a Sant Cugat. D’altra banda, cal recordar que la Comissió del Pla Local d’Habitatge es va constituir el mes d’abril amb l’objectiu de fer el seguiment del procés d’elaboració d’aquest Pla.
dimecres, 5 de maig del 2010
dimecres, 28 d’abril del 2010
Segueix la venda de fotos a l'escola
A partir d'aquesta setmana podreu adquirir les fotos de les classes a través de la Roser Turigas (secretària d'Aula Oberta).
AMPA
AMPA
dilluns, 26 d’abril del 2010
Sant Jordi i la Festa Major... Tot un èxit!!
El sol i les ganes ens han acompanyat un any més a la Diada de Sant Jordi i la Festa Major de THAU ST.Cugat, un punt de trobada per a alumnes, ex-alumnes, pares i mestres.
Des de l'AMPA us volem agraïr tot el suport que hem rebut i felicitar-vos per haver-hi estat, amb il.lusió i ganes.
ENHORABONA!
AMPA
Associació mares i pares THAU St.Cugat
Des de l'AMPA us volem agraïr tot el suport que hem rebut i felicitar-vos per haver-hi estat, amb il.lusió i ganes.
ENHORABONA!
AMPA
Associació mares i pares THAU St.Cugat
dimecres, 21 d’abril del 2010
Jo he tingut uns pares "dolents"...
No fa gaire a la ciutat brasilera de Maracaípe van desaparèixer dues noies de setze anys. Els seus pares van confessar que no sabien on havien anat a passar el cap de setmana ni tampoc sabien que les acompanyava. Al cap d´uns dies les van trobar assassinades. Mai no s´ha pogut aclarir el crim. Aquest fet va causar una gran commoció en tot el país i molts diaris van publicar la carta d´un conegut psiquiatre. Jo us n´ofereixo una adaptació.
"Jo, vaig tenir molt mals pares. Quan els altres nens menjaven dònuts, patates fregides, macdonalds, llaminadures, gelats, begudes gasoses... a mi m´obligaven a menjar arròs, amanides, carn, peix, verdures, pasta, fruita...
Sempre insistien que els digués on anava. Quan havia de sortir amb amics, no permetien que jo baixés quan tocaven el timbre. Volien que els amics pugessin perquè els volien conèixer. I, de vegades, em deien d´algun que no era recomenable i no volien que hi sortís més. I la meva llibertat?
Més encara: quan els meus amics al dotze o tretze anys , podien tornar tard a la nit, jo vaig haver d´esperar fins al setze anys per poder-ho fer. I quan tornava, sempre m´esperaven desperts per saber com havia anat la festa i en quin estat arribava a casa.
Els pares dels meus amics no els reprenien si estiraven alguna revista del quiosc o agafaven alguna llaminadura del súper. De vegades fins i tot els reien la gesta. A mi, en canvi, m´obligaven a dir el que havia fet i a pagar-ho.
Per culpa dels meus pares em vaig perdre algunes experiències excitants a l´adolescència, com per exemple la droga o l´alcohol, el sexe descontrolat, els robatoris o actes de vandalisme. I mai no vaig poder dormir en una comisaria. Realment eren "uns pares dolents!"
Però ara que sóc un adult honest, respectat i amb la vida ben encarrilada, desitjo ser per als meus fills"un pare dolent" perquè us estimo massa per ser "un pare bo".
Potser el pitjor de la nostra època és que no hi ha suficients "pares dolents".
Lluís Armengol
"Jo, vaig tenir molt mals pares. Quan els altres nens menjaven dònuts, patates fregides, macdonalds, llaminadures, gelats, begudes gasoses... a mi m´obligaven a menjar arròs, amanides, carn, peix, verdures, pasta, fruita...
Sempre insistien que els digués on anava. Quan havia de sortir amb amics, no permetien que jo baixés quan tocaven el timbre. Volien que els amics pugessin perquè els volien conèixer. I, de vegades, em deien d´algun que no era recomenable i no volien que hi sortís més. I la meva llibertat?
Més encara: quan els meus amics al dotze o tretze anys , podien tornar tard a la nit, jo vaig haver d´esperar fins al setze anys per poder-ho fer. I quan tornava, sempre m´esperaven desperts per saber com havia anat la festa i en quin estat arribava a casa.
Els pares dels meus amics no els reprenien si estiraven alguna revista del quiosc o agafaven alguna llaminadura del súper. De vegades fins i tot els reien la gesta. A mi, en canvi, m´obligaven a dir el que havia fet i a pagar-ho.
Per culpa dels meus pares em vaig perdre algunes experiències excitants a l´adolescència, com per exemple la droga o l´alcohol, el sexe descontrolat, els robatoris o actes de vandalisme. I mai no vaig poder dormir en una comisaria. Realment eren "uns pares dolents!"
Però ara que sóc un adult honest, respectat i amb la vida ben encarrilada, desitjo ser per als meus fills"un pare dolent" perquè us estimo massa per ser "un pare bo".
Potser el pitjor de la nostra època és que no hi ha suficients "pares dolents".
Lluís Armengol
dissabte, 17 d’abril del 2010
Festa Major de l'escola el 25 d'Abril!
Hola pares i mares!
Com ja sabeu el dia 25 d'abril celebrem la Festa Major de l'escola.
Una vegada més l'AMPA ha posat tots els seus esforços perque aquesta sigui el més lluïda possible i ens ho puguem passar tots molt i molt bé.
- A diferència d'altres anys aquest any s'ha contractat la organització de les paradetes de tallers.
- La xocolatada anirà acompanyada amb pa de pessic per fer un bon berenar de fi de Festa.
- La venda de tiquets del dinar la trobareu a l'escola del dilluns 19 al divendres 23 d'abril. Es pot comprar un menú i compartir-ho amb més d'una persona (per exemple el nens petits).
- A la web de l'escola hi trobareu un accés al programa.
Creiem que la Festa Major ens ajuda a tots a fer una mica més d'escola amb els nostres fills! És important la vostra participació!
Esperem que us divertiu molt! endavant!! us hi esperem!!!
AMPA
Com ja sabeu el dia 25 d'abril celebrem la Festa Major de l'escola.
Una vegada més l'AMPA ha posat tots els seus esforços perque aquesta sigui el més lluïda possible i ens ho puguem passar tots molt i molt bé.
- A diferència d'altres anys aquest any s'ha contractat la organització de les paradetes de tallers.
- La xocolatada anirà acompanyada amb pa de pessic per fer un bon berenar de fi de Festa.
- La venda de tiquets del dinar la trobareu a l'escola del dilluns 19 al divendres 23 d'abril. Es pot comprar un menú i compartir-ho amb més d'una persona (per exemple el nens petits).
- A la web de l'escola hi trobareu un accés al programa.
Creiem que la Festa Major ens ajuda a tots a fer una mica més d'escola amb els nostres fills! És important la vostra participació!
Esperem que us divertiu molt! endavant!! us hi esperem!!!
AMPA
dijous, 15 d’abril del 2010
Diada de Sant Jordi
Benvolguts pares i mares:
L'AMPA organitza una vegada més la venda de llibres per Sant Jordi a l'escola.
Aquest any, a més, ha organitzat l'activitat de que cada classe de parvulari podrà anar, amb la mestra, a triar i comprar dos llibres per la classe que aniran a càrrec de l'AMPA.
L'horari de la venda de llibres serà de les 8:00 del matí fins a les 6:00 de la tarda.
Es podran reservar llibres fins a les 5:00 de la tarda tot i que amb una limitació de només 2 llibres per nen/a.
Recordeu! que a la mateixa parada podreu adquirir les fotos de l'escola i els tiquets del dinar de la Festa Major (que també seran a la venda de dilluns a divendres de la mateixa setmana).
Us hi esperem a tots i que us ho passeu molt bé!!
AMPA
L'AMPA organitza una vegada més la venda de llibres per Sant Jordi a l'escola.
Aquest any, a més, ha organitzat l'activitat de que cada classe de parvulari podrà anar, amb la mestra, a triar i comprar dos llibres per la classe que aniran a càrrec de l'AMPA.
L'horari de la venda de llibres serà de les 8:00 del matí fins a les 6:00 de la tarda.
Es podran reservar llibres fins a les 5:00 de la tarda tot i que amb una limitació de només 2 llibres per nen/a.
Recordeu! que a la mateixa parada podreu adquirir les fotos de l'escola i els tiquets del dinar de la Festa Major (que també seran a la venda de dilluns a divendres de la mateixa setmana).
Us hi esperem a tots i que us ho passeu molt bé!!
AMPA
dimarts, 9 de març del 2010
Una migdiada de dotze anys
Educar deu ser una cosa semblant a espavilar els marrecs i frenar els adolescents. Just al contrari del que fem: no és estrany veure nanos de quatre anys amb cotxet i xumet parlant pel mòbil, ni tampoc ho és veure'n de catorze sense hora de tornar a casa.
N'hem dit sobreprotecció, però és la desprotecció més absoluta: el nen arriba a l'insti sense haver anat a comprar una trista barra de pa, just quan un amic ja s'ha passat a la coca.
Sorprèn que hi hagi tanta literatura mèdica i psicopedagògica per afrontar l'embaràs, el part i el primer any de vida, i es faci un buit fins als llibres de socors per a pares d'adolescents de títols suggerents com El meu fill em pega o El meu fill es droga. Els nens d'entre dos i dotze anys no tenen qui els escrigui.
Des que abandonen el bolquer (ja era hora!) fins que arriben les compreses (i que durin), des que els desenganxes del xumet fins que t'ensumes que s'han enganxat al tabac, els pares fem una cosa fantàstica: descansem. Reposem forces de l'estrès d'haver-los parit i ensenyat a caminar i ens en desentenem fins que tocarà anar-los a buscar de matinada a la disco. Ara que per fi tornem a poder dormir, i fins que la por a l'accident de moto ens torni a desvetllar, fem una migdiada educativa de deu o dotze anys.
Algú s'esgarrifarà pensant que aquest període és precisament el moment clau per educar-los. Tranquil, que per alguna cosa els portem a l'escola. I si arriben immadurs a primer d'ESO que ningú no pateixi, allà els esperen els col•legues de batxillerat que ens els sobre espavilaran en un curs i mig, màxim dos. Al model de pares que sobre protegeix els petits i abandona els adolescents ningú no els podrà acusar d'haver fracassat educant els seus fills. No ho han ni intentat.
Carles Capdevila / Periodista
N'hem dit sobreprotecció, però és la desprotecció més absoluta: el nen arriba a l'insti sense haver anat a comprar una trista barra de pa, just quan un amic ja s'ha passat a la coca.
Sorprèn que hi hagi tanta literatura mèdica i psicopedagògica per afrontar l'embaràs, el part i el primer any de vida, i es faci un buit fins als llibres de socors per a pares d'adolescents de títols suggerents com El meu fill em pega o El meu fill es droga. Els nens d'entre dos i dotze anys no tenen qui els escrigui.
Des que abandonen el bolquer (ja era hora!) fins que arriben les compreses (i que durin), des que els desenganxes del xumet fins que t'ensumes que s'han enganxat al tabac, els pares fem una cosa fantàstica: descansem. Reposem forces de l'estrès d'haver-los parit i ensenyat a caminar i ens en desentenem fins que tocarà anar-los a buscar de matinada a la disco. Ara que per fi tornem a poder dormir, i fins que la por a l'accident de moto ens torni a desvetllar, fem una migdiada educativa de deu o dotze anys.
Algú s'esgarrifarà pensant que aquest període és precisament el moment clau per educar-los. Tranquil, que per alguna cosa els portem a l'escola. I si arriben immadurs a primer d'ESO que ningú no pateixi, allà els esperen els col•legues de batxillerat que ens els sobre espavilaran en un curs i mig, màxim dos. Al model de pares que sobre protegeix els petits i abandona els adolescents ningú no els podrà acusar d'haver fracassat educant els seus fills. No ho han ni intentat.
Carles Capdevila / Periodista
Subscriure's a:
Missatges (Atom)